1. Escrivint missatges als anunciants, empresaris i programes que mostren les dones com a objectes del desig masculí.
2. Engrescant les nostres nenes a tenir voluntat i desitjos propis, a generar una identitat basada en motivacions personals, estimular en elles el sentit d'autoestima basat en qui són i no qui aparenten, no en el seu cos.
3. Ensenyar i fomentar en les dones el ser SUBJECTES.
4. Tancar més la tele i no consumir magazins, que són un pur aparador d'anunciants de cremes i xampús i coses per reforçar el rol OBJECTE.
Maria, ara demanare una cosa que pot ser tothom sap i jo no, pero tenc molta curiositat. Se sap perque -es veuen- (lliteralment) aixi? Es ben cert l'estress i la presio a que tots mos veim sotmesos a n'aquesta societat (cadascun a sa seva manera i cadascun s'en sent de lo que li toca, suposo que ha de ser aixi) pero aixi i tot hi deu haver algun tipus de disfuncio seriosa, depresio o similar que fa, en aquest cas concret, que entre lo que els ulls -tenen- devant i lo que arriba al cervell hi hagi aquesta distorsio tan grossa.
Un'altre pregunte seria ... se sap a n'aquin percentatge de sa poblacio afecta?
En fin, tema trist (molt) i un anunci fantastic per altre banda.
Bufa, m'ha esgarrifat!
ResponEliminaOk, com podem lluitar-hi?
1. Escrivint missatges als anunciants, empresaris i programes que mostren les dones com a objectes del desig masculí.
2. Engrescant les nostres nenes a tenir voluntat i desitjos propis, a generar una identitat basada en motivacions personals, estimular en elles el sentit d'autoestima basat en qui són i no qui aparenten, no en el seu cos.
3. Ensenyar i fomentar en les dones el ser SUBJECTES.
4. Tancar més la tele i no consumir magazins, que són un pur aparador d'anunciants de cremes i xampús i coses per reforçar el rol OBJECTE.
Vinga, ens hi posem?
Maria,
ResponEliminaara demanare una cosa que pot ser tothom sap i jo no, pero tenc molta curiositat. Se sap perque -es veuen- (lliteralment) aixi?
Es ben cert l'estress i la presio a que tots mos veim sotmesos a n'aquesta societat (cadascun a sa seva manera i cadascun s'en sent de lo que li toca, suposo que ha de ser aixi) pero aixi i tot hi deu haver algun tipus de disfuncio seriosa, depresio o similar que fa, en aquest cas concret, que entre lo que els ulls -tenen- devant i lo que arriba al cervell hi hagi aquesta distorsio tan grossa.
Un'altre pregunte seria ... se sap a n'aquin percentatge de sa poblacio afecta?
En fin, tema trist (molt) i un anunci fantastic per altre banda.
Una abraçada.