tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post2085338559524655554..comments2008-05-13T16:47:14.546+02:00Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-85668135794915328032008-05-13T16:47:00.000+02:002008-05-13T16:47:00.000+02:002008-05-13T16:47:00.000+02:00

Molt bona la narració, jeje. Li dóna un bon embolcall lo del canon pachebell, ajuda a fer-se a la idea de la bojeria a la que se sotmet la protagonista de la narració "embojint" per moments. Jo en el meu Erasmus vaig patir a tope durant 6 mesos això del funcionariat. Des dels tràmits administratius previs a les negociacions directes entre universitats, exigències per al projecte fi de carrera,

Tonificantehttp://tonificante.blogia.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-47026576974026106072008-05-13T10:50:00.000+02:002008-05-13T10:50:00.000+02:002008-05-13T10:50:00.000+02:00

Diuen que la funció fa l'òrgan.Crec que hi ha tres factors que contribueixen a la síndrome funcionaritis aguda:1. La certesa que ningú no et fotrà al carrer.2. Com diu el Jordi, com està organitzat el xiringuit en concret.3. La capacitat de passar-te tres hores doblant i desdoblant un clínex.Com a mínim un 30% dels funcionaris no tenen feina a fer. Són sous que l'administració podria reinvertir

Luhttp://vladimiralmar.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-88993461140112379332008-05-11T13:38:00.000+02:002008-05-11T13:38:00.000+02:002008-05-11T13:38:00.000+02:00

Jo trobo que això del funcionariat és un dels reptes polítics més importants. Per la meva petitíssima experiència política vaig conèixer gent bàsicament desaprofitada i desmotivada. Alguns i algunes no feien res (itinerari: arribada, marcar fitxa, primer cafè, maquillatge, diari, segon cafè-esmorzar...), mentre que d'altres tenien una feinada increïble sense mitjans. I encara estava ple de

Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/04074648340024877586noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-57217873829200898732008-05-10T00:24:00.000+02:002008-05-10T00:24:00.000+02:002008-05-10T00:24:00.000+02:00

Jordi, tens raó. Però també n'hi ha que tenen vici, eh?Però no cal ser funcionari. Al port de Sa Ràpita (Mallorca) vaig demanar un paper, i el senyor en va contestar, amb tot el morro: "és que ara em faràs aixecar"Xavier!!! estàs viu!!!Si, aquells vermuts són lluny en el temps, però en guardo molt bon record. Encara recordo aquell Lied que cantaves sempre.Me n'alegro de retrobar-te, visitaré el

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-44217690651826394052008-05-09T22:53:00.000+02:002008-05-09T22:53:00.000+02:002008-05-09T22:53:00.000+02:00

Maria Escales! queden lluny aquells vermuts a Badalona....

Xavier Pagèshttp://www.blogger.com/profile/09934547317116048985noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-34235965810195183352008-05-09T12:20:00.000+02:002008-05-09T12:20:00.000+02:002008-05-09T12:20:00.000+02:00

Molt bo Maria el toc d'humor sobre els funcionaris.Jo fa 20 anys que sóc funcionari docent a la Universitat (tot i que no me'n sento massa de funcionari en el meu codi genètic) i a vegades les absurditats de l'ambient laboral-funcionarial depenen més de como estar organitzada la feina que no pas de la major o menor predisposició dels funcionaris concrets.A reveure.

jordi_morróshttp://www.blogger.com/profile/17154446689781068598noreply@blogger.com